AMPGIL
Ens pots trobar cada dimecres de 18h a 20h al Casal Lambda de Barcelona (Avinguda Marqués de l'Argentera 22, Barcelona)

T'escoltem!

 





 Sabies que...
Com major és l'índex de rebuig familiar durant l'adolescència s'associen significativament repercussions negatives a la salut física i mental dels joves adults LGTB.

Els intents de suïcidi per part del col·lectiu LGTB es redueixen un 840% en funció de la resposta familiar.
 
 


Faqs

Inici >> Notícies :: Articles :: 25 preguntes freqüents

Titular notícies

25 preguntes freqüents

Dijous 7 Octubre 2010

Article que intenta donar resposta a qüestions que hom sovint es pregunta entorn el fet homosexual.




25 preguntes freqüents

• Què li està passant al meu/a fill/a?

El que està passant és que estàs descobrint una cosa molt important sobre qui és el teu/a fill/a, i ell/a t’ha revelat una cosa molt important sobre qui és realment. Això pot ser una experiència constructiva o destructiva per a un pare o una mare. Depèn de tu. Hi ha determinats estats en el procés en què estàs embarcat, involuntàriament o no. Impliquen aprendre i créixer. De vegades serà dolorós. De vegades, agradable. El que obtinguis de tot dependrà del que t'esforcis i, fins i tot, de fins a quin punt puguis obrir la teva ment. Com a mares i pares que hem passat per la mateixa experiència que tu, et podem assegurar que fer aquest procés amb amor i comprensió, val molt la pena. No només per als nostres fills, sinó per a nosaltres mateixos; com a persones ens ha enriquit com mai no hauríem imaginat.


• Per què m'ho ha explicat?

El teu/a fill/a vol ser honest/a amb tu i t’ho ha explicat perquè confia en el teu amor i en la teva comprensió. Fent aquesta revelació, s'ha tret de sobre una gran dosi de culpabilitat i vergonya i has de comprendre el gran alleujament que suposa el no haver de mentir-te sobre el que és en realitat i el que sent. El fet de que el teu/a fill/a t'hagi confiat aquesta informació, indica que els teus esforços per educar-lo en la honestedat i la integritat han donat resultat. Tot i que això és innegablement un gran pes per a tu, també és una oportunitat. Aquesta resideix en el fet que ara coneixes al teu/a fill/a millor que mai. Sigues honest amb ell/a sobre els teus propis sentiments, i fes-li saber que l’estimes sense importar la seva orientació afectivo-sexual. Aprofita aquesta situació per a estar més a prop d’ell/a i ser per a ell/a més important del que mai has estat. No és això el que volem com a progenitors?


• És culpa meva?

Et preguntes si vas fer quelcom malament? Per què t'ha passat això a tu? No et sentis culpable; no vas fer res malament. El teu/a fill/a no és així per alguna cosa que tu vas fer ni per una cosa que algú va fer. El vell mite psicològic que l'homosexualitat o la bisexualitat indica un pare dèbil i una mare dominant fa molt que ja van ser desbancats per diversos estudis. Els únics psicòlegs que mantenen aquestes posicions són aquells que tenen una agenda oculta (normalment religiosa), o una actitud profundament homofòbica. La ciència objectiva fa molt que va abandonar la idea que els pares/mares tenen alguna influència significant sobre les orientacions heterosexuals, homosexuals, bisexuals o transsexuals dels fills/es. La contribució emocional més important que pot fer un pare/mare a la vida dels seus fills és estimar-los. I ara que saps l'orientació afectivo-sexual del teu fill/a, necessitarà encara més amor i suport.


• Ha reclutat algú el/la meu/a fill/a?

No. El teu/a fill/a és homosexual des de sempre i mai no va fer una elecció conscient de la seva orientació afectivo-sexual ni del seu gènere, així que ningú no va poder haver-lo reclutat. És molt temptador buscar caps de turc. Aquest tema és molt emotiu per als pares i mares i incita tots els seus instints de protecció. No és possible que ningú recluti ningú per "fer-lo gai, lesbiana, o transsexual". La raó d'això és simple: ser gai, lesbiana, bisexual, asexual o transsexual no és una elecció que algú pugui fer conscientment. Para't i pensa: quan vas prendre una decisió conscient per ser heterosexual, per ser home o dona, per ser atret per persones del sexe oposat? Sens dubte mai no ho vas fer. Pots elegir qui t'excita físicament? Sens dubte que no pots. I tampoc no ho pot fer el teu/a fill/a. Per això dir-li que les atraccions pel mateix sexe són errònies o pecaminoses pot ser realment dolorós, ja que ell/a no pot controlar aquests sentiments. Amb el temps, aquesta culpabilitat, por i ràbia poden crear-li una depressió que li pot comportar una sèrie de desequilibris, inclús en alguns casos de gravetat, conduir al suïcidi. Com a pare, has de ser sensible als sentiments de culpabilitat i por.


• Els ho hauríem de dir a la família i als amics?

Als pares o les mares que encara tenen dificultats per acceptar l'homosexualitat dels seus fills o filles es preocupen, sovint, que pugui assabentar-se la resta de la família o veïns. Davant de preguntes típiques com "té xicota?" en el cas dels nois, o "té xicot?" en el cas de les noies, no se sap què contestar. Aquí aconsellem que, abans de confiar en ningú, tinguis el consentiment del teu/a fill/a ja que és de la seva vida del que es parlarà i és ell/a qui té dret a decidir qui pot saber-ho i qui no. Si decideixes de parlar-ne, assegura't que has superat la fase de desorientació i que tens prous recursos per respondre. Si la teva actitud no és positiva, només encomanaràs tristesa i confusió. Considera també que acceptar el teu/a fill/a pot demanar molt de temps. Quan estiguis molt segur/a dels teus sentiments, no tan sols podràs parlar de l'orientació afectivo-sexual del teu/a fill/a, sinó que també contribuiràs a fer comprendre que els prejudicis contra l'homosexualitat són fruit de la por i de la ignorància.


• Què espera de mi ara el meu/a fill/a?

Si el/la teu/a fill/a t’ho ha dit voluntàriament, et sorprendrà descobrir algunes de les coses en les quals va pensar abans de dir-t'ho, i va haver de sospesar un munt de coses abans de fer-ho. Si ho vols descobrir, llegeix "Com dir-ho als teus pares", una guia escrita per pares i mares de nois/es homosexuals que han estat ja on tu estàs ara; el podràs trobar a l’apartat GUIES.
És important que entenguis el dolorós procés que ha hagut de passar i com de difícil ha estat mantenir aquest secret tots aquests anys. Fins i tot ara que t'ho ha dit, està espantat/da justificadament sobre com reaccionaràs i et comportaràs amb ell/a a partir d'ara.
Només espera que no deixis d'estimar-lo/a, que no l'abandonis. És vitalment important que li asseguris que ni el/la desheretaràs, ni la/el trauràs de casa, ni li deixaràs de parlar, perquè el teu fill/a ha de ser molt més important per tu que totes les teves possibles pors o prejudicis. Digues-li que l’estimes i fes-li una llarga i sentida abraçada.


• No em causa cap problema que el meu/a fill/a sigui homosexual.

N’estàs segur/a? Aquí hi ha algunes preguntes per fer-te a tu mateix/a. Si les contestes honestament, t'adonaràs del grau d’acceptació que tens realment.
- Et sents incòmode en companyia de la parella del teu/a fill/a?
- T’avergonyeix que porti "pins" amb la bandera gai o adhesius al cotxe?
- Creus que el desig de casar-se amb la seva parella és immoral?
- Et dóna problemes la idea del sexe entre gais o lesbianes?
- Et molesten les paraules "homosexual", “bisexual”, “transgènere”, "gai" o "lesbiana?
Recolzar al teu/a fill/a implica acceptar-ho completament. Si has contestat "sí" a qualsevol de les preguntes anteriors, llavors has suspès el test d'acceptació i has de fer deures...


• És legal ser lesbiana o gai a l'estat espanyol?

No només és legal, sinó que la Constitució ho defensa. L’Article 14 reconeix el dret a no ser discriminat per cap circumstància personal. La realitat homosexual, a més a més, està reconeguda en algunes lleis com la Llei del Matrimoni, la de l’Adopció de fills/es, la “Reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones”, que prescriu la no necessitat de concordança del sexe biològic amb el sexe que indica el DNI, la Llei de víctimes del terrorisme o el Codi penal, que considera l’homofòbia com a un agreujant en cas d’agressió. En l'àmbit educatiu, la LOGS reconeix que cal inculcar en els centres educatius el respecte a la pluralitat de les sexualitats dels individus i a la necessitat de la convivència de totes les diferències que enriqueixen la nostra societat.


• No diu la Bíblia que és un pecat terrible?

Realment la homosexualitat als antics els preocupava molt menys del que ens imaginem. El tracte que utilitza la Bíblia sobre el tema de la homosexualitat ha estat mal interpretat.

Sobre Sodoma i Gomorra:

El profeta Ezequiel discuteix els pecats de Sodoma i deixa ben clar que els pecats de Sodoma no s’atribuïen a l'homosexualitat sinó a la inhospitalitat cap als viatgers que venien del desert (Ez. 16, 48-50). Que aquesta era la interpretació de la destrucció de Sodoma i Gomorra a càrrec de Jesús, és clar (Mateo 10:14-15; Marcs 6:11, Lucas 10:11-12); usant Sodoma com a exemple en aquestes escriptures, el que fa Jesús és fer referència a la interpretació del fet per Ezequiel. Algunes versions de la Bíblia fins i tot posen Jesús com a nota a peu de pàgina en aquest context. Un llibre excel·lent sobre aquest tema és Lo que la Biblia realmente dice sobre la homosexualidad, de Daniel A. Helminiak.

Gent gai a la Bíblia:

Els gais es veuen reflectits positivament en molts llocs de la Bíblia. Al Vell Testament, tot el Llibre de Ruth és una de les més precioses històries d'amor entre dues dones mai escrit. L'irònic és que molts passatges d'aquesta preciosa escriptura han estat usats a través dels anys en cerimònies de casaments heterosexuals! La història de David i Juan al llibre I de Samuel és una preciosa història gai també (I Samuel 19:1 a 23:29). En ella, cadascú mostra el compromís i sacrifici amb l'altre que tota parella gai ha experimentat i que es pot reconèixer a l'instant. Fins i tot Jesús estava sensibilitzat sense cap dubte sobre l'homosexualitat i, per ara, no hi ha escrit en el qual la condemni. Almenys en una ocasió va resar per la fe d'un gai! En la versió grega original sobre la cura del servent del Centurió per part de Jesús (Mateo 8:5-13, Lucas 7:2-10), les paraules usades per descriure el company del Centurió no eren "servent". Es tradueixen més correctament com "noi estimat", una frase que clarament denota aquella pràctica comuna que tenien els homes gais poderosos de llavors de tenir companys més joves com a amants i companys.


• Serà objecte de marginació?
Tindrà problemes per trobar o mantenir la feina?
El/la podrien agredir?

Hem de respondre que, malauradament, aquesta possibilitat hi és. Tot dependrà del lloc on visqui o treballi i de la seva manera de comportar-se. De tota manera, cada vegada es menys poblable que es doni a l’estat espanyol, ja que l’actitud de la gent envers l'homosexualitat i les persones homosexuals tendeix a ser positiva.


• Mai no tindré néts/es?

És clar que sí! Hi ha moltes opcions perquè els gais, lesbianes i transsexuals tinguin fills, tant biològics com adoptats.

Opcions per a parelles de lesbianes
Són l'adopció i la inseminació artificial. La inseminació artificial és una opció practicada cada vegada més freqüentment, moltes parelles de lesbianes busquen donacions d'homes, normalment homes gais, a qui respecten i són persones properes. Sens dubte, és un gran honor que et demanin ser pare biològic. Altres parelles opten per la donació de semen anònim d'un banc de semen.

Opcions per a parelles d’homes gais
Els homes gais arriben de vegades al matrimoni homosexual amb fills d’una relació heterosexual fallida. Quan això passa, ambdós pares eduquen els nens com a propis. Les parelles d'homes gais tenen l'opció d'adoptar o demanar a una parella de lesbianes que són part de la seva comunitat. Això passa cada vegada més freqüentment. La mare s'insemina amb l'esperma de l'home gai.

Últimament, el que fan algunes parelles es una “gestació subrogada”:
Requereix un procés de fecundació in vitro (a grans trets, el semen d’un o dels dos pares fertilitza els òvuls d’una donant (normalment anònima); el o els embrions resultants d’aquest procés es transfereixen a una gestant subrogada).
La gestant subrogada és una dona que voluntàriament accepta participar en aquest procés, hi ha una compensació econòmica, però també és cert que són dones que han estat bé quan han estat embarassades i que volen ajudar a crear famílies. Als Estats Units està regulat per llei, les noies han d’estar casades i amb fills. Ha d’haver una acceptació mútua per ambdues parts, i de fet durant tot el procés hi ha una comunicació constant. Hi ha documents legals per protegir ambdues parts (els futurs pares conforme el/la fill/filla o fills els serà entregat i la gestant subrogada, que els pares no l’abandonaran ni canviaran d’opinió).
És legal a diferents països, entre ells als Estats Units (alguns estats), Índia, Rússia, Ucraïna, Regne Unit (però només per gent nascuda allà o que hi viu), etc.
És quelcom que els heterosexuals porten fent des de fa temps.
Hi ha agències que t’ajuden en tot el procés legal, mèdic, etc. Però també hi ha gent que ho fa per lliure, és a dir es busquen ells la gestant subrogada, els advocats, la clínica de fertilització, etc., pel seu compte, sense ajuts d’agències.
Hi ha moltes pàgines web on expliquen el procés, algunes d’elles en castellà.
Del que coneixem, als Estats Units hi ha multitud d’agències, i moltes d’elles són gay-friendly, algunes quasi treballen exclusivament amb nois gais.

Possibilitats d'adopció.
La legislació sobre adopció és la mateixa per a heterosexuals que per a homosexuals: en el cas de l'estat espanyol parlem de Codi Civil i hem de fer després referència a les normatives de les Comunitats Autònomes amb competències assumides.


• Les lesbianes, els gais i els bisexuals poden ser bons pares/mares?

Sí. Els estudis que comparen grups de nens criats per pares i mares homosexuals i per mares i pares heterosexuals no troben diferències en el desenvolupament entre els dos grups de nens en quatre àrees crítiques: intel·ligència, ajustament psicològic, ajustament social, popularitat amb els amics. En un estudi de la Universitat de Sevilla es demostrava que els fills/es d’homosexuals eren més oberts que la resta. És important adonar-se que l'orientació afectivo-sexual d'un dels pares no indica la dels fills, així com la dels fills no indica la d’un dels pares. Un altre mite sobre l'homosexualitat és la creença errònia que els homes gais tenen major tendència a abusar de nens. No existeix evidència que suggereixi que els homosexuals abusin de nens.


• I la SIDA?

La SIDA no és una "malaltia gai". Les lesbianes, per exemple, estan en un dels grups menys afectats de la nostra societat. La SIDA és una malaltia transmesa per diverses vies i no exclusivament per via sexual. A Àfrica, per exemple, s'han registrat casos de SIDA en pacients majoritàriament heterosexuals mentre que als Estats Units, per raons desconegudes, es va estendre, inicialment, entre els homes homosexuals. Els estudis més recents indiquen que la malaltia es propaga, en un major nombre, entre persones heterosexuals que entre les d’orientació homosexual.
La SIDA no és una malaltia de la qual hom s’ha d’avergonyir. No és necessàriament el resultat d'haver portat una vida promíscua i el fet d'haver-se contagiat no diu absolutament res sobre el tipus de persona que hom és. L'important no és saber com s'ha contagiat una persona sinó ser conscient que aquesta persona està malalta i necessita ajuda.
Si els pares o les mares han de fer front a la situació de tenir un fill o una filla malalt de SIDA hauran de tenir en compte les seves decisions. Hi haurà filles o fills que s’estimaran més mantenir-ho en secret, i n’hi haurà que no tindran cap inconvenient en que se sàpiga. Algunes mares i pares, fins i tot, hauran d’estar preparats per acceptar que la filla o el fill no els vulgui parlar de la malaltia ni la vulgui viure a prop seu.
Tingues sempre ben present que les persones que tenen la SIDA necessiten amor i dedicació; hem de demostrar-los, més que mai, que els estimem i que sempre els farem costat.
En relació amb la SIDA no existeixen grups de rics, el que sí existeixen són pràctiques sexuals de risc.


• És l'homosexualitat antinatural?

L'homosexualitat no és antinatural perquè és present a la naturalesa.
Tan natural és per a una persona ser heterosexual com per una altra ser homosexual. L’homosexualitat tracta més d'amor que de sexe. Ser homosexual no significa que es tingui una necessitat immensa de tenir relacions sexuals tan sovint com sigui possible, ni tampoc hi ha cap necessitat de fer-ho amb infants o amb els que no vulguin. Aquestes nocions vénen d'una altra època, quan no se sabia res sobre l'homosexualitat i partia tot de rumors i estereotips. Ignorem per què les persones són homosexuals però sí sabem que d’homosexuals sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Apareix amb la mateixa freqüència aproximadament en totes les cultures. Es calcula que un 10% de la població és homosexual; això representa que a una de cada quatre famílies hi ha un homosexual. L'homosexualitat és l’autèntica naturalesa d’aquestes persones. Demanar-los que es comportin d’una altra manera seria proposar-los una conducta antinatural. Estudis recents ens han demostrat que hi ha més de 1.500 espècies d’animals amb comportament homosexual.


• És l'homosexualitat una malaltia mental o un problema emocional?

No. Els psicòlegs, psiquiatres i altres professionals de la salut mental estan d'acord que l'homosexualitat no és una malaltia, ni un desordre mental, ni un problema emocional. Més de 35 anys d'investigació científica objectiva, ben dissenyada, ha demostrat que l'homosexualitat, en sí mateixa, no està associada amb desordres mentals ni amb problemes emocionals o socials. Alguna vegada es va pensar que l'homosexualitat era una malaltia mental perquè la societat i els professionals de la salut mental tenien informació amb prejudicis.
En el passat, els estudis sobre gent gai, lesbiana i bisexual incloïa pacients en teràpia, amb el qual es distorsiona el resultat. Quan els investigadors van examinar les dades de persones que no estaven en teràpia, ràpidament es varen adonar que era falsa la idea que l'homosexualitat era una malaltia mental.
El 1973 l'Associació Americana de Psiquiatria va confirmar la importància de noves investigacions més ben dissenyades i va eliminar l'homosexualitat del manual que enumera els desordres mentals i emocionals. Dos anys després, l'Associació Americana de Psicologia va aprovar una resolució que recolzava aquesta remoció. Al llarg de més de 25 anys, ambdues associacions han exhortat a tots els professionals de la salut mental a què ajudin a dissipar l'estigma de malaltia mental que alguna gent encara associa amb l'orientació homosexual.


• Es pot curar l'homosexualitat?

Avui en dia, la comunitat mèdica i psiquiàtrica ja ha reconegut que l’homosexualitat no és cap malaltia i que, per tant, no hi ha res a curar. Tot i això, hi ha homosexuals que no reconeixen fàcilment la seva orientació afectivo-sexual i que necessiten el suport d’un professional que els ajudi en el procés d’autoacceptar-se.


• Què és l’orientació afectivo-sexual?

L'orientació afectivo-sexual és una atracció duradora emocional, romàntica, sexual i afectiva cap a una altra persona. És fàcil de distingir dels altres components de la sexualitat que inclouen:
- el sexe biològic
- la identitat de gènere (el sentit psicològic de ser home o dona)
- el paper sexual social o rols de gènere (conformitat respecte de les normes culturals sobre la conducta masculina o femenina)
- les pràctiques sexuals
Cada un d’aquets components te diverses opcions. Una persona te una opció de cada component, i no hi ha una combinació millor que una altra, el que sí hi ha són combinacions més majoritàries que altres, però totes són igual de vàlides.
Les persones amb orientació homosexual sovint es denominen gais (tant homes com dones) o lesbianes (només per a dones).


• S'escull l’orientació afectivo-sexual?

No. No es pot escollir l'orientació afectivo-sexual, encara que podem decidir si actuem conforme als nostres sentiments. Es tracta de qui som com a persones. Actualment, la majoria dels experts pensen que l'orientació sexual es determina a una edat molt primerenca i alguns pensen que es determina abans de néixer i que no és una elecció conscient que pugui ser canviada voluntàriament. Hi ha experts que pensen que és una combinació entre l’innat i l’adquirit, de fet encara no sa sap del cert els motius, igual que no se saben els motius de l’heterosexualitat.


• Què causa que una persona tingui determinada orientació afectivo-sexual?


Hi ha diferents teories d’ordre molt divers: psicològiques, endocrines, neuroanatòmiques, genètiques, socials... Cap no ha estat científicament demostrada de forma concloent. L’orientació afectivo-sexual no la tria l’individu, no és modificable ni, no cal dir-ho, s’encomana. És una orientació de la persona, una forma de ser total. El més natural per als gais i les lesbianes és ser gais i lesbianes, igual que per als heterosexuals ho és l’orientació heterosexual. Demanar a les persones que es comportin de forma contrària a la seva natura, és a dir, a la seva orientació afectivo-sexual, posa en greu perill la salut i l’equilibri psicològic d’aquestes persones.


• Què és l'homofòbia?

Homofòbia és el nom que es dóna a les conductes de condemna i rebuig de l'homosexualitat o dels gais i les lesbianes. Alguns psicòlegs l'han definit com la por irracional i persistent envers els homosexuals. L'homofòbia pot tenir moltes cares: violència directa, institucional, social, etc. En els centres educatius són comuns els acudits sobre l'orientació afectivo-sexual, els termes "marica", "maricón" o "bollera" dits com a insults.
Aquest ús del llenguatge violenta els joves gais i lesbianes que ho escolten. Els adverteix del perill d'expressar lliurement la seva orientació afectivo-sexual, els destrossa la seva autoestima i els fa viure en la por de ser rebutjats.


• Es fomenta l’homosexualitat en parlar-ne?

De cap manera. En donar a conèixer la realitat dels gais es desmunten estereotips, s'eliminen pors i es facilita la vida als qui sofreixen a causa de la seva orientació afectivo-sexual. Durant segles de repressió de l'homosexualitat cap gai no s'ha convertit en heterosexual. Es pot dissimular l'orientació afectivo-sexual, però no transformar-la.
D'altra banda, també s’ha demostrat que els prejudicis i l’homofòbia dels estudiants disminueix quan coneixen personalment algun gai. Per això és molt important la col·laboració de la comunitat educativa amb les associacions de gais o de pares i mares de gais, que solen tenir voluntaris per col·laborar amb els educadors i donar a conèixer la normalitat de la seva vida amb la finalitat de desmuntar estereotips i prejudicis que fan mal a tot el món.


• Per què hi ha gais, lesbianes i bisexuals que parlen sobre la seva orientació afectivo-sexual?

Perquè compartir aquest aspecte de sí mateixos amb d'altres és important per a la seva salut mental. Certament, s'ha trobat que el procés de desenvolupament de la identitat per a les lesbianes, gais i bisexuals, anomenat popularment “sortir de l’armari”, o assumir-se públicament com a gai, està fortament relacionat amb l'ajustament psicològic: com més positiva és la identitat gai, lesbiana, o bisexual, millor és la salut mental i més alta l'autoestima.


• Per què el procés d'assumir-se resulta difícil per a alguns homosexuals?

Per a alguns gais, lesbianes i bisexuals aquest procés els resulta molt difícil ja que sovint se senten marginats per la comunitat. Això resulta especialment cert per a les persones que comencen a adonar-se de la seva orientació gai, lesbiana o bisexual durant la infantesa o adolescència, la qual cosa és normal. Podeu fer-vos la pregunta: a quina edat se separen els nens de les nenes en el vestuari quan van a la piscina i per què?.
I segons siguin les seves famílies i el lloc on viuen, potser hagin de realitzar enormes esforços en contra dels prejudicis i la desinformació sobre l'homosexualitat. Els nens/es i els adolescents poden estar en posició especialment vulnerable als efectes danyosos dels prejudicis i estereotips. També poden témer ser rebutjats per la família, amics, companys de feina i institucions religioses. Alguns homosexuals tenen por de perdre les seves feines o ser pressionats a l'escola si es descobreix la seva orientació afectivo-sexual.
És important que tinguin a mà una adreça o un telèfon on puguin compartir impressions i experiències amb professionals i experts.


• Què pot fer-se per superar el prejudici i la discriminació que pateixen els gais, lesbianes i bisexuals?

Els psicòlegs creuen que les actituds negatives cap al col·lectiu homosexual són prejudicis sense fonament basats en estereotips. Així mateix, la protecció davant de la violència i la discriminació són molt importants, tal com ho són per a qualsevol altre grup minoritari.
Cal introduir el respecte cap a les diferents orientacions afectivo-sexuals i els estils de vida que comporten, així com la informació sobre les mateixes de manera natural a l'ensenyament. Cuidant el vocabulari emprat i tenint en compte que en una conversa pot haver-hi joves homosexuals o amb dubtes sobre la seva sexualitat.
De la mateixa manera que s'està realitzant un esforç important per suprimir el sexisme del llenguatge, es pot fer el propi per eliminar l'heterocentrisme. Hi ha nombrosos termes i frases d'ús quotidià que, en realitat, transmeten prejudicis arrelats contra l'homosexualitat. És responsabilitat fonamental dels educadors i dels pares/mares eradicar aquesta tradició que tan negativament afecta a molts joves.


• Per què és important que la societat estigui millor educada amb relació a l'homosexualitat?

El fet d'educar la societat sobre l'orientació afectivo-sexual i l'homosexualitat disminuirà el prejudici en contra d’aquest col·lectiu. La informació precisa sobre l'homosexualitat és especialment important per als joves que s'esforcen per comprendre la seva pròpia sexualitat. Els temors que l'accés a aquesta informació farà augmentar el nombre d’homosexuals no té cap base; la informació sobre l'homosexualitat no fa canviar la sexualitat de ningú.


Més, sobre...: preguntes , dubtes , homosexualitat , consultes
Últimes Notícies

L'espai dels socis
Usuari:
Contrasenya:
 


Àlbum de fotos

Grup familiars persones TRANS:




Amb la col·laboració de:












Segueix-nos!:
 
 
 
O subscriu-te al butlletí